En el moment que en la vida es creuen persones plenes, persones que han sabut no enfonsar-se en les tragèdies de la vida sinó aprofitar-se’n d’elles per créixer i ser grans, es crea entre elles una sinèrgia i un estat vital exorbitant que es gaudeix de forma única i absoluta.
Energia, màgia, renovació, inspiració, generositat, humilitat, complicitat compartida, bondat, connexió, felicitat, esperança, intensitat, aprenentatge, agraïment, bellesa,… i molt més és el que en un simple cap de setmana ha ressonat dins meu compartint amb persones úniques, meravelloses i honestes.
Avui totes elles viatgen en el meu tren de vida, asseguts tots ells en primera classe.
En un context privilegiat, envoltat de bosc amb vistes a l’horitzó del nostre apreciat Mediterrani, en un espai per a la tranquil·litat, la inspiració i la concentració necessàries per compartir i conèixer a través del desenvolupament d’activitats enriquidores, creacions, aprenentatges, experiències personals i valents projectes de vida, és on jo miraculosament m’hi he trobat immersa.
Passejades, col·laboració en el manteniment del feréstec i sever bosc que volteja la masia, preparació de receptes culinàries, gaudiment de la bona cuina, converses profundes, compartiment d’autors, llibres i textos que commouen, coneixement del propi cos i la plantació d’una vida plena en la regeneració d’una bonica flor, en aquell extraordinari paratge, ha ocasionat en mi emocions, sentiments i pensaments que no goso definir.
La meva generositat i amor per la vida fan que senti el desig de compartir-ho perquè tota persona tingui la oportunitat de viure quelcom semblant.
Son aquests petits, senzills, breus moments de la vida que instauren en nosaltres la felicitat: el sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, amb qui ens acompanya, gaudint de les belles oportunitats que ens ofereix la meravellosa vida.
Gràcies Bosc de les Idees, gràcies Jean Pierre, Pat, Pere, Ivonne, Agus, Pati, Lluís, Laia, Jordi, Marosa i Lluís per fer d’un simple cap de setmana un aprenentatge monumental, un què tan extraordinari.
BOSC DE LES IDEES. Sant Cebrià de Vallalta.
Text: Anna Matas
#allowyourmindtobetrained